El Pruner
Els cicles anuals es poden recordar des de molts prismes, de la meva infantesa, sovint em ve el cap un que guardo amb molt d'afecte, el del pruner que teníem a casa.
Vivíem a l'última casa del carrer Guilleries de Torelló, molt a la vora de la via del tren i al costat d'una nau industrial (EPID). Era una zona semi-rural on el nostre edifici era una casa/taller construït sobre un terreny àrid/rocós que estava elevat on tres dels seus quatre costats d'aquell cap del carrer on vivíem, eren terres més baixes i més frondoses amb sòl fèrtil per a conrear.
Tot i la superfície rocosa de casa nostra, teníem alguns arbres fruiters, el més fructífer d'ells era el pruner de prunes grogues en el qual, amb els meus germans/es moltes vegades jugàvem a pujar-hi, tenia tres branques gruixudes en què podíem estar-hi enfilats tranquil·lament. L'arbre era un bon indicador per saber en quina època de l'any estàvem, definitivament, la primavera i l'estiu eren una explosió de vida al voltant de l'arbre, era una font inesgotable, difícil d'entendre. Després de la florida de primavera, començaven a sortir les primeres prunes, la meva impaciència per menjar-les em portava l'esgarrifança i el calfred que em venien quan testava el gust àcid de la pruna immadura, després entenia que havia d'esperar uns dies més. D'aquell pruner en menjàvem la família nombrosa que érem, els treballadors del taller de casa, i algun que d'altre veí del barri. Així i tot, entre juliol i agost, encara hi havia prunes sobrants podrint-se a l'arbre. Durant aquella etapa del cicle es feia difícil estar prop de l'arbre, hi havia massa abelles i mosquits xuclant el nèctar de les últimes prunes de l'arbre, on si t'atrevies a caminar per sota l'arbre, de ben segur que trepitjaves prunes podrides que l'arbre ja no podia sostenir més.
Acabat el cicle productiu, les fulles començaven a caure i l'arbre es disposava a passar uns mesos tranquil fins a la següent primavera. Era a les hores que passàvem de l'època de prunes, xucamuies, cireres i codonys (aquests els més tardans) a l'època de moniatos, castanyes.... i més endavant, panellets.
Toni Font Bardolet, Aberdeen 01/01/2024
