Màgia

   Màgia

 

   A principis dels 90's, quan començava a sortir amb els amics, recordo especialment com els dissabtes després de dinar hi havia com una força sobrenatural que m'escopia cap als carrers de Torelló. Tot començava el local on assajaven els meus amics, "Els Remences", sempre rèiem, encara no hi havia mal rotllos (jeje), mentre tocaven jo estava assegut a una vella butaca, entre cançó i cançó anàvem planejat que faríem a la nit, ja ús ho avanço, beure com uns "cosaqús", però això era el de menys, el tema era passar-nos-ho bé, i bé que ho aconseguíem. Quan l'assaig acabava molts anaven a casa a fer una mica de sopar, jo ja no podia, ja estava massa ficat en la festa, sempre trobava algú amb qui "pudolar" pels carrers de Torelló m'entre esperavem que tots tornessin.

Però aquest escrit és més per explicar aquella màgia que sentíem, aquelles ganes de....bé, en definitiva, de passar-ho bé. crec que l'extraordinari bon rollo que hi havia en termes generals era perquè tots els de la colla ens acabàvem de conèixer en plan en serio, bé, jo bàsicament els acabava de conèixer a tots, ja que no arrastrava cap amic del passat, això em donava una perspectiva idíl·lica. Després, mentre la nit transcorria ens ajuntàvem amb altres colles, recordo especialment els "peke-punkis", eren del barri de dalt. Aquella sensació de plenitud encara la guardo com un tresor, cada putu cap de setmana era un cony d'aventura.

Després va passar el què va passar, en fem grans i ens tornem imbècils, també s'ha de ser molt il·lús per creure que una cosa tan bonica perduraria. Després d'aquells més o menys dos anys, bàsicament fins la  mili, la vida va continuar, però ja havíem sortit de l'ou, ja era diferent, potser van passar coses més increïbles i impressionants, però aquella màgia de començar a sortir amb amics va quedar allà, en aquell racó de món i de temps, va ser una cosa que em costa de descriure amb paraules, la paraula "màgia" potser és la que més s'hi acosta.

Toni Font Bardolet, Aberdeen 13/12/2020