Les Monges

  

Les Monges

 

   Sí, vaig fer l’EGB (actual ESO) en un col·legi de monges a Torelló. Al principi, la jefa era sor Margarita gran, però amb el temps la va substituir sor Margarita petita (serà que no hi ha noms), qui tenia el desegradable costum de picar els vidres amb un grapat de claus per cridar-nos l’atenció. El planter de professors era força variat, però jo em quedo amb quatre figures memorables: el preferit (història), el divertit (mates), l’entretingut (filosofia) i el “penques” (gimnàstica). Posant-hi noms: el senyor Arboix, en Pere Mari, el mossèn Portús i l’Agustí. Em reservo els detalls... no cal.

Era un col·legi mixt on les noies duien una bata d’un blau molt clar, mentre que els nois portàvem una bata amb ratlles verticals blanques i negres. Jo anava al “B”, érem uns 30 alumnes, però només 9 nois. Crec que vaig tenir sort de no acabar a l’”A” amb en Masdevall i companyia… o potser no? Qui sap! A més, formava part del grup dels que es quedaven a dinar al col·le, una mena de segona classe que m’encantava. Recordo amb especial tendresa l’olor de cigrons o les croquetes de pollastre que eren una delícia. Eren de la Fonda Bonai de Sant Pere de Torelló.

Les hores de pati eren fantàstiques, llargues i amb temps per tot. Els nois bàsicament jugàvem a futbol. Jo era bastant dolent, però això no impedia que m’ho passés genial. Al cap i a la fi, no cal ser bo per gaudir del joc, oi?

Els anys allà van donar per molt. Recordo que, de vegades, se’m feien eterns. Desitjava sortir d’allà i descobrir el món que hi havia fora. Em sentia una mica empresonat, però suposo que això ens passava a tots. Amb tot, si miro enrere, crec que algunes amistats es van quedar a mig camí. M’hagués agradat connectar molt més amb tothom, però al final, el que va ser, va ser. Com he dit altres vegades, tot queda allà, en aquell racó de temps i espai.

És el que em va tocar viure, i n’estic orgullós.

Toni Font Bardolet, Aberdeen 31/12/2024